Flip Molinar
Talossan since 1-1-2008
Proud Talossan
Posts: 1,592
|
Post by Flip Molinar on May 5, 2009 15:22:22 GMT -6
Though I might have concerns about my own application of particular words in the document, I find this constitution to be admirable and in accordance with the Organic Law of which we are loving subjects. And so, by my hand, in King John's name, this day, the 5TH OF MAY 2009, I promulgate this Constitution for the governance of Benito! Huzzah! As a citizen of this most glorious province, I thank you for your expedience in dealing with this all-important matter. |
|
|
|
Post by Iustì Carlüs Canun on May 5, 2009 18:56:41 GMT -6
Might a non-Benitan ask a question?
So, Riverside is now Garibaldi, or is it now Mazzini?
|
|
|
|
Post by Iustì Carlüs Canun on Nov 28, 2009 1:04:29 GMT -6
The long-awaited Talossan version of the Constitution is here!
CONSTITUZIUN DAL PROVINÇÙ SOVERAN DA BENITO
Noi, els popuis da Benito, perventüra endorçent aceasta constituziun per el governamaintsch da noastra Provinçù grült es per aceasta raziun en cunsacrent per estarh el regleu es el guizua da noastra governamaintsch es el viac'hteir da noschtri drepts.
L'Estat
Artical 1.La Provinçù Soveran da Benito isch ün membreu autonom es autogovernind dal naziun federal Talossan es empena l'alexhançù eternal à Sieu Maxhestà Rexhital, es àl Regipäts Talossan.
Artical 2. La nómina del estat isch la Provinçù Soveran da Benito. In el glheþ Angleasca, c'e the Sovereign Province of Benito.
Artical 3. La teritoria sacra es unremovaval dal Provinçù Soveran da Benito qomsistarha els cantons da Garibaldi es Mazzini.
Artical 4. El capital dal Provinçù isch Garibaldi.
Artical 5. El glheþ soleu þistoric es naziunal del popul entieir Talossan, es per aceasta raziun dal Provinçù da Benito, isch el glheþ Talossan. El governamaintsch da Benito ocsà reconeiçarha el glheþ Angleasca com'iens glheþ travalind secund utzil, es put adoptarh dels glheþen travalind tierçal par el legeu.
Artical 6. El drapeu Provincial serà enrexhistrat cün el Coletz d'Armeux cün el blazon, Per la faischa virt es goglhas üna intarc'ha per el tierçéu virt, erxhent, es goglhas pialat or in prima üna corona rexhital propra.
La Cantzeleiria Provincial
Artical 7. El pevarh lexhislatïu in la Provinçù Soveran da Benito isch vestat in üna Cantzeleiria Provincial. La Cantzeleiria Provincial qomsistarha 11 eschcaes pervíuts par els representanteux dels pártis politicais otorgats dels eschcaes lexhislatíus in l'eleziun xheneral.
Artical 8. La Cantzeleiria Provincial tischa el pevarh per validarh ingen proxhect par üna vota simpil d'iensa maxhorità da sieu membreux. Las seßiuns votinds apnarhent àl prüma þora dal prüma ziua da cadascu mes salva dürant las Eleziuns Xhenerais naziunais. Àl zißolvaziun dal Cosa, la Cantzeleiria Provincial ocsà serà zißolvat. Els eschcaes in la Cantzeleiria Provincial serent redistribats eftir els scrütins zonats in l'Eleziun Xheneral par els citaxhiens dal Provinçù.
Artical 9. Els membreux dal Cantzeleiria Provincial serà cogneçeschti com'els Cantzeleirs es fossent partiçiparh in cadascu seßiun apnescu dal Cantzeleiria. El failarh à votarh eda d'austanarh in 3 seßiuns lexhislatíus cunsecutíus façarha ün Cantzeleir electaval per l'ablaziun.
Artical 10. Ün Cantzeleir put estarh removescu da sieu eschcan in la Cantzeleiria Provincial osprei da sieu conviziun par el Cort Pü Inalt, sieu Remandaziun del Militar Talossan, sieu moart, sieu incapacitaziun eda sieu failarh à votarh eda d'austanarh in 3 seßiuns lexhislatíus cunsecutíus. L'ablaziun non serà autumäts. Osprei viensa eda phü d'acestilor spisodas, ingen membreu dal Cantzeleiria Provincial put presentarh ün Esgrigut d'impüstamaintsch àl proxima seßiun lexhislatïu qi liquideu zesclararha per qet dals raziuns praimenziunadas ün Cantzeleir fost estarh removescu.. L'Escrigut serà auþorisat osprei del reçeitarh d'iensa vota d'iensa maxhorità da tres quintéux es presentat àl duceu del parti aplicaval par el Maestro. Els Partis Politicais tischent txusca la proxima seßiun eda 30 ziuas del calendriereu, qetevri isch pü grült, per empienarh els eschcaes vacants. Ingen eschcaes qi remainent vacants osprei tal temp serent zonats àl Viceré per lor distribaziun.
El Maestro
Artical 11. El Maestro serà el duceu dal maxhorità in la Cantzeleiria Provincial. O tischa el pvarh per emestarh las proclamaziuns qi tent la forziun d'iens legeu. Acestilor proclamaziuns povent estarh apialats eda amendats com'els legeux regulaes.
Artical 12. Ün noveu Maestro put estarh çoiçat à ingen temp par üna resoluziun aprovada par üna maxhorità dal Cantzeleiria Provincial, mas üna resoluziun per electarh ün noveu Maestro eda per continuarh el Maestro corentic in l'óifisch fost estarh aprovat par la Cantzeleiria Provincial à mhíus viens fäts in cadascu stancea dal Cosa naziunal. L'urderi prüm dels asunts da cadascu Cantzeleiria Provincial nouamint convocada serà d'electarh ün noveu Maestro da starp sieu membreux.
Il Viceré
Artical 13. El Viceré, eda Viceregeu isch el representanteu del Regeu da Talossa, es per aceasta raziun, tischa el pevarh d'impidamaintsch sür toct legeux dal Cantzeleiria. El Viceré isch apüntat par el Regeu eftir el Legeu Orgänic.
Artical 14. Ün impidamaintsch par el Viceré put estarh desec'hat par üna vota d'iensa maxhorità da tres-quintéux dal Cantzeleiria Provincial.
El Representanteu Noval
Artical 14. Benito sè zelegäts àl Senäts serà cogneçescu da din la Provinçù com'el Representanteu Noval es stilescu "el Senator." El Representanteu Noval serà selectescu eftir el Legeu Orgänic.
La Distribaziun del Pevarh
Artical 15. Svo àð aucün conflict d'intereçù put paßarh, eda svo àð aucün individual put rasuqualarh la Provinçù in ün atentat infest, neviens put tirh pü qe viens dels óifischen del Maestro, del Viceré, eda del Representanteu Noval simultanmint. El Viceré ocsà non put tirh dels eschcaes in la Cantzeleiria Provincial.
La Xhusticia
Artical 16. El Cort Pü Inalt tischa el juristiçal per triarh toct cauça qi ariçent sub el legeu da Benito.
Artical 17. La Provinçù da Benito reserve el drept à formarh ün süstem da xhusticia per rompliarh sieu bisogneux eftir el Legeu Orgänic.
Els Amendamaintschen
Artical 18. Aceasta Constituziun put estarh alteirada par üna resoluziun dal Cantzeleiria Provincial, qi fost estarh aprovada par ün referendüm dels popuis qi attaina la favour da tres-quintéux d'acestilor qi votent es zifamada par el Viceré.
|
|
